Pues hace diez días que llegamos, ya estamos instalados en la nueva casa. Es la casa de Michael un viejo amigo fisioterapeuta que estará en India una temporada y luego Melbourne, así que tenemos la casa mas o menos para nosotros...y la consulta de fisioterapia que lleva Lisa.
No sabemos cuanto tiempo estaremos aqui, ya se vera, pero de momento ha sido la revolución; fin de semana de limpieza a fondo y trabajo en la huerta. Hacia MUCHA falta.
También tuvimos tiempo para hacer una barbacoa en casa y ver a los amigos. No hay muchas novedades en el pueblo.
Pero la gran noticia es que mañana empiezo un nuevo trabajo (periodo de formación y prueba) en Nitmiluk Tours!
Me hace muchísima ilusión, es casi un trabajo soñado. Estaré conduciendo guiris en barco arriba y abajo por Katherine Gorge dandoles la vara durante horas y algunos días me tocara estar en el alquiler de kayaks, mas tranquilo supongo.
Trabajaré para una empresa gestionada por los Jawoyn y la parte mas importante de mi trabajo consiste en conocer el entorno natural y cultura locales y por supuesto ser capaz de transmitirlo…no va ha serme fácil pero me encanta y estoy muy motivado a aprender, llevo dos días estudiando plantas, animales y Jawoyn de los libros que tengo.
Va a ser toda una aventura! Ya iré contando…por cierto hace mucho que no tengo noticias de las antípodas, espero que estéis disfrutando la primavera y el calorcito otra vez.
3 comentarios:
Marc sóc el Pep, espero que em recordis.
Mirant les fotos i llegin-te és nota que estas serè i tranquil...per tant és feliç. El paissatge el trobo enorme, magnífic, bellíssim però a la vegada perillós.
Sóc un gran admirador del poeta del que t'envio un poema que crec que et va clavat...
M'HE DESPERTAT TOT SOL
M'he despertat tot sol en un antic jardí
que no sé si és la meva presó o el meu imperi.
Canta pertot l'alè dels arbres, i el misteri
d'un esperit que em crida, però no és per a mi.
Camino a poc a poc, amb temença, com si
un àngel no del tot m'acabés de voler-hi.
El meu cor s'exhaureix en el silenci aeri.
La llum és una fronda sobre cada camí.
Adam devia anar pel món, el primer dia,
com jo vaig, sorprenent la verda melodia
de cada veu de l'aire, del gest de cada braç;
per abraçar la llum esbatanant els braços,
el cos, encara moll de rosada i fang,
deixant estela d'ànima darrera dels seus passos.
MÀRIUS TORRES PERENYA
Perdona que t'escrigui en aquesta pobra llengota però saps l'espanyol i l'anglés no s'em donen gaire.
Marc només dir-te que segueixis amb el teu taranná de compromís amb la natura i amb tu mateix, tornaré a venir-te a veure en aquest blog tant guapot que fas.
Fins ara,
M'encata saber de tu Pep!
Gracies per escriure, espero que estiguis molt i molt be.
Per cert de llengota res! El Catala es la meva llengua i m'omple d'orgull, pero en temes practics em tinc que comunicar amb molta gent que no enten el Catala...
Una abacada!
Marc,
No t'he fet cap retret només faltaria. Ja sé que sempre has estat orgullós de ser el que ets...i jo no vull jutjar a ningú.
sí que estic bé, passo una temporada molt i molt feliç. No cal que et digui que si et manca res que jo et pugui solventar ja ho saps.
Sempre que puc envio poesies, hi ha gent que sap escriure molt bé el que sentim. avui t'envio un poema del Rilke, espero que t'agradi:
EN AQUEST POBLE...
En aquest poble la darrera casa
està tan sola com l’última del món.
El carrer que el petit poble no detura
s’allunya nit endintre lentament.
El llogaret és sols un lloc de pas
entre dues amplàries, tot por, ple de pressentiments,
un camí ran de cases en lloc d’una sendera.
I els qui deixen el poble molt de temps fan via
i potser molts es moren pel camí..
RAINER MARIA RILKE
Traducció de Joan Vinyoli
Fins ara i sort, pau i ventura
PEP
Publicar un comentario